Keep calm
Un sud guanyador
Un Vindèmia de 1996, de garnatxa blanca, és motiu més que suficient per acostar-se al Celler Clua, a Vilalba dels Arcs, per tastar alguns dels tresors que conserven els cellers de la Terra Alta. Val la pena acostar-se a Gandesa per trepitjar la terra, conèixer els que la treballen i prendre contacte amb alguns dels millors vins de Catalunya; és a dir, les ampolles que estan convertint aquesta comarca en un destí enoturístic ple de contingut històric i geogràfic. I, sobretot, de qualitat agroalimentària. Fa set anys, una garnatxa negra de la Terra Alta (Mil·lenium 2011) va convertir-se en el millor vi català del 2014 en els premis Vinari, davant la perplexitat de molts experts que encara menyspreaven aquella denominació d’origen. El fet és que des d’aleshores els vins de la Terra Alta han protagonitzat una progressió espectacular, col·locant-se en un bon lloc a la major part de les cartes dels restaurants de Barcelona i exportant bona part de la producció a Europa i els Estats Units. Barcelona ha funcionat, des de sempre, com si no tingués sud. Els barcelonins –i la resta d’indígenes metropolitans– s’han orientat a partir d’un mapa que assenyalava el nord, amb la Cerdanya i l’Empordà com a destins prioritaris i Menorca com a extensió mediterrània. No gaire més. La resta són noms estranys del mapa del temps a TV3. Potser per això, en aquest cas, a la Terra Alta no han esperat la benedicció i la protecció d’una Barcelona gasiva i llunyana. Des de finals del segle passat un grapat de projectes enològics han convertit la comarca en un territori apreciat i especial. Noms consolidats com Herència Altés, Coma d’en Bonet, Les Vinyes del Convent o els esmentats Clua han generat prou confiança en les noves generacions per donar sentit a iniciatives de les noves generacions com el Vi Origen de Jordi Navarro o fins i tot l’ADN del joveníssim Sergi Pallarès... Avui la Terra Alta és la Catalunya emprenedora. Que vol dir el futur.