Silencis i escepticismes

El president Torra s’ha sumat, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu, al grup de crítics amb la taula de diàleg. De fet, no és una novetat. Quim Torra sempre ha estat crític amb la manca de solucions del govern de Pedro Sánchez respecte a la voluntat de la ciutadania de Catalunya. Torra insisteix que, si s’hagués proclamat la independència el 3-O, ara la situació seria ben diferent. Fins i tot ho ha reconegut públicament el mateix president Puigdemont, que ocupava el càrrec en aquell moment. Si l’organització de l’1-O va ser el moment àlgid de la confiança del carrer en les institucions, ara l’única cosa que creix és l’escepticisme.

Per Torra, la taula de diàleg només té sentit si al darrere hi ha la negociació d’un referèndum d’autodeterminació, i la censura d’aquesta part és, precisament, la condició que posa Sánchez per mantenir la voluntat de seure a parlar. A parlar de què?

I aquí és on les diferències entre ERC i JxC creixen. Tenim pressa? O volem deixar aquesta assignatura per a generacions futures? Governem pels beneficis a curt termini o tenim un projecte de país? El 14-F ens van vendre “via àmplia al costat de la gent” i “junts per fer, junts per ser”. Un cop més, el més important del programa electoral és allò que no s’hi diu.