Defensar la vida en boles

Una cosa és anar en pilotes i una altra, tocar les pilotes als que hi van. El nudisme és una pràctica gairebé ancestral al nostre litoral, amb espais on hi ha una llarga tradició que ara perilla. Un exemple és la campanya que s’ha hagut de posar en marxa per reivindicar l’Illa Roja, a la Costa Brava, com a platja nudista. De fet, no caldria. La legislació permet que qualsevol persona pugui anar despullat en qualsevol platja. Sigui de tradició nudista o no. Però imaginem que algú gosés no portar banyador en un espai que no és de tradició nudista? De legal, ho seria, però causaria indignació entre els tèxtils i la cosa acabaria malament. Però, en canvi, si en un espai que té la tradició arrelada algú no es despulla no passa res. Són espais en general petits, d’una cabuda limitada, i que, desenganyem-nos, solen ser millors que les platges tèxtils. És a dir, que el nudista ha de respectar que li envaeixin un dels pocs llocs que hi ha i ha de callar. A banda, com passa a l’Illa Roja, que alguns increpen per anar en pilotes tot i ser allà, un lloc nudista. El litoral català té centenars de quilòmetres i centenars d’espais tèxtils. El mínim que s’ha de demanar és respecte per a les platges nudistes i per a la gent que el practica. A més, que els ajuntaments ho tenen mal entès. Tenir una platja nudista al seu municipi és motiu d’orgull. En lloc de presumir-ne i treure’n partit, no marquen els espais, no informen els usuaris que allà la preferència és no dur banyador, ni ho utilitzen com a eina de promoció turística. I mentrestant espais com la cala del Pi de Calonge o la platja de Sant Sebastià de Barcelona han desaparegut, envaïts pels tèxtils.