Els ensurts de Vilademuls

Pedalar tot resseguint la riba del Ter és una delícia. Ho fem de tant en tant. Sovint, cercant noves rutes, Wikiloc ens marca el camí i poques vegades et trobes ensurts. L’últim que recordo va ser el mes de maig. Vam deixar el ribatge del riu, volíem anar cap a Sant Mer, i a l’altura de ca la Sausa ens vam trobar que no podíem creuar pel pont sobre la flamant A-2 perquè l’havien tallat aquell mateix dia. Deu fer d’això ben bé tres mesos. Temps en què he observat com s’han refet part dels accessos d’aquests ponts i han hagut d’improvisar un seguit de desviaments des de l’A-2 i l’AP-7 per facilitar l’accés a Sant Esteve de Guialbes i els altres pobles de la zona. Accessos fets a corre-cuita després que els veïns dels pobles afectats es queixessin. De fet, van tallar la circulació dels ponts sense avisar els pobles implicats. I és que aquest tram de carretera, o autovia, de 3,3 quilòmetres és l’exemple més clar que allò que comença malament acaba malament. No diré que es van estar un segle per fer aquest tram d’autovia, però sí que van començar al segle XX i van acabar al XXI. La cosa té el seu embrió als anys vuitanta, que és quan es van iniciar els tràmits per convertir en autovia la malmesa i anacrònica carretera general. Va ser el 1983 quan l’aleshores ministre de Foment, Josep Borrell, posava a licitació els primers trams del desdoblament gironí de l’N-II. Van passar els anys sense que es mogués absolutament res, fins que el 2009 es van iniciar les obres que, amb intermitències diverses, s’aturaven i es reprenien segons quin era el clima polític del moment, fins que finalment es van acabar i aquesta via va entrar en servei. Això era el juliol del 2019. És a dir, trenta-sis anys després de la primera licitació i onze anys des de l’inici de les obres fins que es van acabar. Onze anys per fer tres miserables quilòmetres. Van anar tan a poc a poc que ara, sis anys després, ja se’ls estan descalçant els ponts dels enllaços. Dos anys després de la inauguració de la infraestructura, ja es van detectar esquerdes importants i alarmants, que van anar creixent i que feien pensar que hi havia moviments en el terreny. De moment s’han aixecat els paviments dels ponts, s’han tornat a compactar els talussos i s’estan refent tots els accessos d’aquest enllaç de l’autovia de Vilademuls. Ara cal esperar que ho resolguin, fins al proper ensurt, que hi serà. No en tinc cap dubte.