Escenaris de crisis, polítiques de canvi

Tot llegint un article, em va sorprendre una frase que em persegueix i que crec que pot obrir un debat molt interessant per adaptar-nos als nous reptes i escenaris de crisi vigents. “M’agradaria llegir un estudi sobre què passaria si féssim funcionaris els pagesos i poguéssim garantir uns preus públics per alimentar-nos”, deia Gustavo Duch, veterinari i activista per la sobirania alimentària, en una entrevista a El Crític. El canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat, com a dues variables bàsiques pels nous reptes ambientals i d’agenda internacional que afrontem, haurien de ser el pilar bàsic de qualsevol presa de decisió política i personal. M’he preguntat reiterades vegades com és possible que un producte conreat a l’altra punta del món sigui més barat que el mateix conreat al costat de casa. La política comercial internacional ho promou, és la resposta generalista a aquest enigma. Una decisió que no té en compte els elevats costos ambientals i socials associats i que persegueix com a objectiu sobrealimentar les multinacionals agroindustrials de manera poc ètica. En un país on tenim terra de qualitat, prats per a la ramaderia, incomptables granges de porcí aptes de reconvertir, ¿ens podríem plantejar una política que permetés cuidar els pagesos i ramaders, amb garanties d’unes condicions laborals dignes, i alhora elaborar productes ecològics i de qualitat per posar els seus productes a un preu raonable? Cal fer una transició ecològica del sistema agrari per avançar vers la sobirania alimentària on la conservació de la biodiversitat i el relleu generacional del món rural han de ser la prioritat. Aquesta política alhora compleix els objectius de reducció de gasos d’efecte hivernacle per l’estalvi de rutes de mercaderies internacionals en vaixells i camions. És una interessant eina de decreixement sostenible on la població se’n beneficia i el planeta també. Cal pensar-ho, estudiar i provar-ho. El Consell de la UE va aprovar el 13 de juliol del 2021 el pla de recuperació, transformació i resiliència espanyol, que incorpora una agenda d’inversions i reformes estructurals que s’interrelacionen per assolir objectius transversals. Aquestes inversions s’inclouen en els fons europeus Next Generation, que ajuden a avançar cap a un país més verd, digital, cohesionat i igualitari. Un dels quatre eixos principals és la transició ecològica i aquesta transició del sistema agrari s’hi adiu. Pensem-hi.