Crispetes

No badar boca i ser submís al líder, en política té premi.

Som a les portes d’un nou curs polític, l’agost ens ha permès gaudir d’unes setmanes sense grans declaracions de líders polítics i amb els actors i actrius principals de l’escena política desapareguts. Estic encuriosida per veure el retorn de tots i totes i conèixer com plantegen els grans temes que aquest país té sobre la taula, i especialment per constatar com s’abordarà la taula de diàleg. Uns i altres ens volen fer creure que treballen per trobar una solució a la situació enrarida que viu Catalunya, les dues parts ho plantegen com si haguessin de tancar grans acords sobre aquest tema i en canvi fa la impressió que el desacord ja els va bé, als uns i als altres. Mentre el govern de Madrid ho presenta com si Catalunya fos del seu màxim interès, i probablement ho és però només en clau electoral, el govern de Catalunya ho planteja com si Madrid fos un gran enemic, i probablement ho és però només en clau electoral... Vet aquí en el que estan d’acord: en l’estratègia electoral.

L’any 2011 vaig gosar dir en una entrevista que el PSC havia d’accentuar la C de Catalunya i tenir veu pròpia (en català) en un PSOE federal. Han passat 10 anys i és fascinant veure com aquells líders del PSC que aleshores callaven i no compartien aquesta afirmació ara ens alliçonen des de càrrecs de responsabilitat, alguns com a diputats a Madrid, d’altres al Parlament de Catalunya i fins i tot algun ha assolit el càrrec de ministre, tots ells defensant ara la taula de diàleg (en la qual no hi creuen).

No badar boca i ser submís al líder, en política té premi, és per això que valdrà la pena parar compte a les declaracions de determinats personatges que no tenen cap escrúpol en defensar el que toca a cada moment per tal de conservar el càrrec. I el cert és que la cosa promet!

Les properes setmanes esbrinarem com donen contingut, entre tots plegats, a la taula de diàleg i què s’inventen després per perllongar en el temps aquest estira-i-arronsa entre Catalunya i Madrid per tal de mantenir viva una estratègia electoral que només té per objectiu sostenir com més cadires millor, a banda i banda, en futures conteses electorals. Us recomano crispetes, la funció és a punt de començar... i en l’horitzó, el 2023.