Som comunitat internacional?

Nosaltres som comunitat internacional? La que ara s’invoca de nou per condemnar atacs terroristes i violacions dels drets humans? Com a ciutadania, com a ONG, com a col·lectiu social, professional o econòmic se’ns escolta a l’hora de prendre decisions? Recordem les multitudinàries concentracions contra la guerra d’Iraq que a inicis del 2003 van aplegar quasi 40 milions de persones i que no van impedir que Bush, Blair i Aznar envaïssin el país suposadament per derrocar un tirà que emmagatzemava inexistents armes de destrucció massiva i en realitat per raons estratègiques i econòmiques entre les quals l’estratosfèric negoci de les companyies privades de seguretat –la petroliera Halliburton– proveint les tropes de suport logístic a través de la porta giratòria oberta pel vicepresident dels EUA Dick Cheney. Pregunta: Halliburton i tants altres grans consorcis ben poc transparents són comunitat internacional? Perquè llavors la capacitat d’influència entre el seu poder i les nostres manifestacions és absolutament desproporcionada encara que nosaltres sí que som comunitat de votants que legitima governs. Quin embolic! O és que pertoca als estats en exclusiva anteposar el bé de la població del planeta als seus interessos nacionals? Si és així tampoc podem estar tranquils: les més solemnes cimeres no serveixen per erradicar la fam o aturar l’escalfament global, per exemple. La societat civil organitzada hauria de tenir un pes polític en la governança mundial, no s’hi val que ens invoquin en va i ens utilitzin com a coartada.