De set en set
L’exiliada
És de Bruges el record més ardent que d’‘El cuirassat Potemkin’ té l’escriptora María Teresa León
La pel·lícula més cèlebre del cinema soviètic, El cuirassat Potemkin, es va estrenar abans a Barcelona, el 9 de novembre de 1930 al cinema Lido de la rambla Catalunya, que a Madrid. El 9 de maig de 1931 i amb la República just proclamada, es va projectar en un cinema de la Gran Via. És de Bruges, però, el record més ardent que guarda del film i de l’escena del cotxet infantil precipitant-se escales avall l’escriptora de la Generació del 27 María Teresa León. A la seva autobiografia Memoria de la melancolía, evoca la coneixença amb el cineasta Serguei Eisenstein en un dels viatges a Moscou que ella i el marit, el poeta Rafael Alberti, van realitzar-hi als anys trenta. També hi descriu el sacseig que el cinema soviètic els provoca en un centre socialista de Bruges, una nit endolada: “Fuera, todo era noche; dentro, el arrebato de las conciencias, despertando. Nunca nada nos ha comunicado un temblor semejante.” També Alberti recorda a La arboleda perdida aquella pulsió imprevista viscuda en la nit més freda d’una ciutat somorta. “Una llum roja i ardent”, la rebel·lió que emergeix en una sala obscura d’una ciutat burgesa, la lluita que es cova per dins mentre a fora guanya la letargia. I l’emoció momentània esdevé record atemporal. Quan el 1977 María Teresa León va aterrar amb Alberti a Madrid, l’Alzheimer li havia arrabassat Bruges, Potemkin i els ulls blau pàl·lid fulgurants d’Eisenstein. Tot. Tots tenim un Potemkin a Bruges. És aquell instant, estrany i celebrat, que atresorem en una capseta de la memòria i s’obre quan vol. Per fer-nos tornar a estremir. I recordar-nos que el desig exiliat reneix de les nits més fosques.
