Els drets dels animals

Citava l'altre dia l'insigne Fernando Savater a El País tot un reguitzell de clàssics, com ara Darwin, Nietzsche, Aristòtil i Kant, per defensar que Catalunya havia retrocedit uns quants segles, concretament fins a l'època del Sant Ofici, en haver gosat prohibir les curses de braus. A banda de clavar una previsible estocada a tot allò que faci tuf de sobirania catalana, Savater també pretenia demostrar bàsicament una cosa: que els drets humans no són ni han de ser compatibles necessàriament amb els drets dels animals, o simplement que aquests presumptes drets dels animals no existeixen. En certa manera em va convèncer. Si els animals no tenen drets, hauria de ser comprensible que aquells mamífers de dues cames que encara van a veure com torturen gratuïtament algunes bèsties quedin sense el dret a fer-ho. Això sí que ho vaig entendre, tot i la profusió d'arguments filosòfics de l'autor.

En l'article també es parlava a bastament de la vida principesca i reial que fan els toros de lídia abans d'acabar ensangonats i descarnats. Sense necessitat d'acudir als grans mestres de l'embull mental (amb perdó), només em referiré a allò que em va comentar un amic respecte a la vida de reis dels toros. «Podem fer el mateix amb els reis de veritat. Com que no han fotut ni brot tota la vida, al final els podem portar a la plaça i...» No cal que continuï.

El que em sembla rellevant d'aquest debat és que les perspectives són múltiples, però que malgrat això tothom defensa la seva posició fins a la mort dels arguments, com fa el toro amb la seva vida davant del torero. És el maniqueisme portat a l'extrem. Personalment, quan el torero fa allò que uns en diuen art i d'altres tortura, sempre vull que guanyi l'animal (el de quatre potes), perquè el veig en inferioritat de condicions manifesta. I quan arriben notícies d'un torero enfilat fins a la medul·la, faig dues coses; primer, evito les imatges de sang, perquè sóc aprensiu, i després, celebro la valentia de la bèstia amb el vi més català i adequat per a l'ocasió: el nostrat Sangre de Toro.