Efecte cobra

En economia existeix la llei de les conseqüències indesitjades o efecte cobra: un intent de solució a un problema que en realitat empitjora la situació. La lliçó que explica és que has de preveure com reaccionarà la gent a una decisió i les conseqüències que aquesta comportarà. La pandèmia ens ha donat molts exemples d’efecte cobra i l’últim és el de les botellades. Uns polítics de bona fe decideixen que a l’estiu tot tancarà a la una i que no s’obrin les discoteques per evitar contagis, però no se’n preveuen les conseqüències. I les conseqüències han estat que feta la llei, feta la trampa. Si tot tanca a la una, a ple estiu i en plenes vacances, i has tingut la gent limitada durant més d’un any, molta d’aquesta gent no se n’anirà cap a casa. Sembla una obvietat. Trobaran la manera de seguir la festa. I les conseqüències han sigut trobades multitudinàries amb alcohol pel mig, sense cap mena de prevenció sanitària i emprenyant, en molts casos, els pobres veïns. Encara més, que els joves entre 20 i 35 anys siguin els que menys s’han vacunat té a veure també amb això. Amb una reacció en contra de les autoritats. Total, que els nostres governants han creat un problema allà on no n’hi havia. Només han sabut actuar amb la prohibició i quan s’ha acabat el toc de queda no han sabut què fer. No és fàcil, d’acord. Però ara ja ha arribat el moment –tard, perquè s’acaba l’estiu– de regular les discoteques amb mesures sanitàries, com això que s’anomena passaport Covid i que no és més que ensenyar que t’han vacunat. I d’aquesta manera incentives una part d’aquests joves a vacunar-se. Renyar no serveix de res, al contrari. I arregles una mica dos problemes. El de les vacunes i el de la botellada. Encara que el segon no del tot, perquè el problema ve de lluny. I té a veure amb moltes coses; entre d’altres, amb el preu que fan pagar per un beure aquests senyors que ara estan acampats a la plaça Sant Jaume.