Vint dies a pagar

Hi va haver un temps en què costava molt acomiadar un treballador, fins i tot en el cas d'algunes dictadures feixistes, com ara la franquista. Aquesta exercia una mena de protecció paternalista sobre el treballador, però qualsevol dret que aquest havia adquirit en qualsevol règim, fins i tot en aquells construïts violentament en contra de les aspiracions a la igualtat social, era el resultat d'una llarga lluita obrera que no excloïa el seu fracàs. També hi va haver un temps, en llocs com ara l'Estat espanyol, en què els partits anomenats socialistes van emprendre la tasca de reformar l'economia capitalista aplicant mesures que la dreta no s'hauria atrevit a fer per por d'una revolta social. És així que, amb reconversions industrials i reformes laborals, el PSOE de Felipe González, aquell governant que ha arribat a ser assessor del multimilionari Carlos Slim sense deixar de tenir clar què convé per a la felicitat dels espanyols encara que aquests no la vulguin com ell la imagina o no vulguin ser espanyols, va fer una feina bruta que, almenys durant un temps, va satisfer la banca i els seus aliats. Ara, en aquest temps de crisi, hi ha un altre líder socialista disposat a emprendre les mesures que, costi el que costi, han de salvar l'economia del país. Encara que, ho remarca el mateix José Luis Rodríguez Zapatero, costin al PSOE perdre les eleccions. Encara que –i això no ho reconeix– costi als treballadors ser més fràgils en anar perdent més drets. El cas és que el Congrés ha aprovat recentment una reforma laboral que permet a l'empresa pagar només 20 dies, en lloc dels 45 fins ara establerts, al treballador acomiadat. Zapatero afirma que aquesta reforma té com a objectiu primordial evitar acomiadaments i estabilitzar l'ocupació. Això perquè, per procedir a l'anomenat acomiadament objectiu, les empreses hauran de justificar davant jutge l'existència de pèrdues o la seva previsió. A mi em sembla, encara que dit així pot semblar subjectiu, que, objectivament, l'acomiadament encara serà més lliure. Ai, ai, ai.