Federalisme mínim interprofessional

El govern espanyol, els sindicats i la patronal s’han posat d’acord per apujar el salari mínim interprofessional per reial decret fins als 950 euros bruts. Tenint en compte que tot just fa quatre dies, l’any 2016, aquest límit rondava els miserables 650 euros, no es pot fer altra cosa que alegrar-se del fet que finalment s’hi hagi intervingut. Tot i així, hi ha objeccions més que raonables a la manera de dur-ho a la pràctica. Els independentistes bascos d’EH Bildu han demanat que l’SMI es vinculi “a la realitat socioeconòmica, el nivell de vida i el model productiu de cada territori” i que siguin els governs del País Basc i Navarra els que tinguin les competències per fixar el mínim salarial. Durant la legislatura anterior, Pere Aragonès, com a conseller d’Economia, va presentar un estudi que recomanava per a Catalunya un sou mínim de 1.239 euros. També la Intersindical-CSC va publicar un manifest per un salari mínim català de 1.300 euros atès que la Carta Social Europea recomana que aquest sigui equivalent al 60% del salari mitjà del territori en qüestió per no esberlar excessivament l’escletxa entre pobres i rics. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha descartat rotundament aquesta possibilitat en nom de “la igualtat en el conjunt del territori de l’Estat”. S’oblida, però, que aquesta igualtat no hi és pas ni en el preu dels lloguers ni dels productes bàsics, ni en el cost de la vida en general. Paradoxalment, argumentant tot el contrari, el que es fa és accentuar les diferències, beneficiant molt més uns que altres. Que en nom de la igualtat ens posin les coses més difícils, ja és una dinàmica habitual: la llei de lloguers catalana perseguida als tribunals n’és un dels principals exemples però no l’únic. Que ho facin els suposats federalistes sí que és digne de sorpresa i esment. Què es pensen que és el federalisme, exactament?