La Julieta i la Covid
Va ser aquest dimarts que vaig batre el rècord: a la portada d’un diari digital hi havia nou notícies, vuit de les quals eren desgràcies: assassinat, robatori, agressió sexual, inundació, atemptat terrorista, estafa, accident de circulació i venda de droga. La suposada bona notícia feia saber que segaran les herbes de la llera de l’Onyar al seu pas per Girona.
Cada dia hi ha tantes calamitats, desgràcies, malastres, misèries i tot el que vulguin, que em veig obligat a destacar alguna de les coses bones (buscades amb comptafils), encara que sigui petita, local i senzilla. Senzilla i petita, però plena de significat i bona jeia. És una col·lecció de dibuixos que la santfeliuenca (de Sant Feliu de la Garrotxa) Glòria Colomer Rodà ha exposat a la capella del Roser del poble. Són noranta-set dibuixos protagonitzats per una nena que es diu Julieta, i tots tenen a veure directament amb el confinament de la pandèmia.
La Glòria Colomer, del 15 de març al 21 de juny de l’any passat, va fer un dibuix cada dia, amb la seva Julieta vivint l’exili casolà. Són dibuixos entranyables carregats de sentit, i en cadascun hi ha un pensament que la Julieta ens trasllada per escrit, i en podria destacar molts, perquè tots tenen un rerefons filosòfic diguem-ne quotidià i de gran sentit comú. En un dels que més m’han cridat l’atenció hi ha la Julieta asseguda en una butaca, d’esquena al televisor, i diu: “Quant menys sé, millor em trobo.” En un altre la nena està capcot i asseguda a terra, al costat d’una gàbia amb un mussol, i li diu: “T’entenc, mussol.” Hi ha dibuixos explicant com passa les festes, els aniversaris, les celebracions... i en tots hi ha missatge explícit. Per això vaig felicitar la Glòria Colomer, perquè aquests dibuixos exposats (en té força més, diu) han sigut un remolí de frescor en l’angúnia i embufec provocats per la incertesa, la careta i les distàncies.
Tot allò que sentim i pensem té relació directa amb el que fem. I com que amb el confinament les conductes van ser modificades pel que ens tocà viure, els pensaments i les emocions també han canviat.
El mèrit de la Glòria Colomer és aquest equilibri entre l’angoixa i l’esperança, tot amb humor ben blanc, finíssim i de gran discerniment, practicat per la seva heroïna Julieta.
