Preus dignes pel camp

Com quasi cada any, darrerament es donen episodis relatius als baixos preus que reben pagesos i ramaders a Catalunya. L’última reivindicació pública l’han fet ramaders a la porta del Mercadona de Vic; fa dos anys, una manifestació dels productors de raïm per cava a Vilafranca. Amb accions o sense, la realitat és que el sector primari té un problema de preus que no es resol i que, en el fons, és el principal determinant de la imparable desaparició dels seus efectius. La llet que Mercadona pretenia pagar a 32 cèntims el litre és una ruïna per als ramaders d’Osona; els 30 cèntims per quilo de raïm per cava que paga Freixenet (García Carrión, 28 i Codorniu, 32) no cobreixen costos... i ja va per tercer any que els pagesos estan instal·lats en aquests nivells de preu. Regular el mercat fixant preus mínims és tasca quasi impossible en el marc de la UE. Les normatives existents a l’Estat espanyol (Llei 12/2013 i RDL 5/2020) són poca cosa més que expressió de bona voluntat política, però sense cap resultat pràctic. El mercat es regula per si mateix via preus (poca oferta, preus amunt; molta oferta, preus avall) malgrat els intents de corregir la seva lògica aclaparadora. El problema s’agreuja quan en el mercat hi ha posicions de domini, per part de la gran distribució, com en el cas de la llet, o per part dels tres grans productors, en el cas del cava, combinades amb una oferta atomitzada amb poca capacitat de negociació (pagesos i ramaders, per molt que s’agrupin). En el context descrit agafa relleu la força del consumidor i la responsabilitat social de les empreses dominants. El consumidor té a la seva mà comprar només a empreses que paguin al pagès i al ramader uns preus dignes, que com a mínim cobreixin els seus costos de producció. Tanmateix, l’ideal seria que, per principi, les empreses fossin “socialment i territorialment responsables”, que vol dir entre altres coses pagar preus dignes als seus febles veïns proveïdors. I això explicitar-ho de manera clara en els envasos dels productes.