Francesc Cabana
Quadern d’economia
Els Sicre de Bellver
El món és petit. I ho vaig pensar quan vaig veure que el canal 2 de TVE oferia un programa amb el títol d’Agente Sicre, el amigo americano. El vaig conèixer, i especialment el seu fill, i m’agradaria explicar el que és una anècdota personal que va lligada a un personatge poc conegut de la nostra postguerra. El meu pare, que era de Puigcerdà, va anar a la fira de bestiar de Bellver de Cerdanya cap a l’any 1920 o 1921. Va tenir la mala sort que una mula li etzibés una guitza i el va deixar sense coneixement. Els seus companys cridaren immediatament el metge del poble, que es deia Ricard Sicre, que el va atendre. La ferida, per sort, no va tenir més importància i tot va acabar bé.
Molts anys després, quan treballava a Banca Catalana, vaig rebre la visita de dos xicots, que eren representants d’un banc americà. A mi m’agradava saber la procedència de molts d’ells, ja que, com és ben sabut, els EUA són un veritable puzle de la població mundial. Un d’ells tenia un cognom típicament escocès, però físicament no semblava pas que vingués del nord del Regne Unit: tenia el cabell negre i llis i la pell més aviat colrada. Tot es va aclarir quan m’explicà que el seu avi era de la tribu cherokee i que va canviar el cognom indi pel del seu patró americà.
El segon em va dir que es deia Ricardo Sicre i també li vaig demanar la seva procedència. Em va dir que el seu avi era català “d’un petit poble del Pirineu que vostè no deu conèixer”. Com que conec bé el Pirineu, hi vaig insistir; em va dir que era de Bellver. Vaig recordar de seguida la història del meu pare i la mula a la fira de bestiar. De la conversa va sortir la història del seu pare, que va passar de Bellver a formar part de l’alta societat americana i europea.
El seu pare, Ricard Sicre i Cerdà, va lluitar al bàndol republicà durant la Guerra Civil i, un cop acabada, va poder fugir del camp d’Argelers cap al Regne Unit i d’allí marxà cap als EUA, on entrà a formar part dels serveis secrets americans. Durant la Segona Guerra Mundial va fer d’espia dels americans contra els alemanys. La primera tasca va ser infiltrar-se a l’ambaixada espanyola a Washington per obtenir informació. Va tenir molt d’èxit en les seves missions i va ser condecorat pels EUA i per França.
El 1948 tornà a Barcelona, per treballar en una companyia americana d’importació i exportació, però de seguida va veure que els negocis es feien a Madrid. Aconseguí portar a Espanya les franquícies de la Pepsi-Cola, del whisky JB i del Gresite, operacions amb les quals s’enriquí i que li permeteren fer-se amb el més lluït de la societat europea i americana. A les festes que organitzava a la seva finca de La Moraleja convidava, a més d’alts càrrecs del govern franquista, artistes de Hollywood com ara Ava Gardner o Charlton Heston, el torero Dominguín, Salvador Dalí o Nuréiev, entre d’altres. Era amic personal del príncep Rainier de Mònaco i de Grace Kelly i d’altres membres de la reialesa i de la noblesa, als quals convidava a navegar al seu iot.
Tornem al Ricardo Sicre III que va venir al meu despatx. Banca Catalana el contractà com a representant a l’oficina de Londres, de manera que ens vèiem sovint. Algun cop m’havia parlat del seu pare, molt discretament. Resulta curiós que d’un metge de Bellver, en sortís un espia americà que lluità contra el règim nazi i que acabà fent-se un espai a l’alta societat, i un representant bancari a Londres, que parlava el castellà i entenia poc o molt el català. Continuo sense saber la procedència etimològica del nom Sicre. Si algú en té una idea...