Es pensen que som nens petits

Potser en un altre país s’hauria engegat un debat racional, valorant els pros i els contres amb dades i aportant alternatives des d’un punt de vista tècnic, un debat seriós perquè la importància del tema ho requereix i perquè la ciutadania mereix contrastar criteris amb arguments sòlids. Avui no donaré una opinió sobre la bondat (econòmica?) o maldat (mediambiental?) de l’ampliació de l’aeroport com està prevista per Aena o com quedaria després de discutir els detalls en el pla director. Avui demano a les administracions implicades, al govern de l’Estat i al de la Generalitat, als ajuntaments, a les organitzacions empresarials –que ara reclamen suport als sindicats per no perdre la inversió i els llocs de treball–, als partits polítics..., que no ens maregin amb missatges cuinats per a consum de la parròquia o per afavorir interessos –hi ha molts diners pel mig–, que no ens despistin amb mitges veritats sobre la seva posició real i els pactes en curs per tirar endavant el projecte o per frenar-lo, que ens expliquin si ja han decidit sacrificar la Ricarda o hi ha alguna altra opció, si cal el hub internacional i per què cal en temps de canvi climàtic –o si no hi té res a veure–, si encara hi som a temps i de què? Si us plau, no juguin amb nosaltres com si fóssim nens petits que ens tornem grans davant les urnes. Entenc la discrepància interna entre ERC i Junts, entre el PSOE i Podem, però no m’agraden els tours de force, un punt xantatgistes, que resten credibilitat a una legítima i diferent visió –reconduïble?, totalment incompatible?– sobre un tema tan transcendental.