Respirar bé i relaxar-se

Aquest setembre vaig rebre un correu electrònic del meu centre habitual de ioga, Essència de Ioga, fundat i dirigit per Saúl Martínez i Carme Horta. Hi explicava que celebraven els 45 anys des que van obrir per primer cop a Girona, l’any 1976. Va ser el primer centre de ioga a la ciutat i un dels primers a Catalunya i a l’Estat espanyol.

Aquest fet em va fer viatjar en el temps i recordar quan vaig iniciar-me en el ioga, fa quasi 20 anys. M’hi vaig apuntar sense gaire consciència del que era, però amb la necessitat de reduir el nivell d’estrès que tenia llavors. Recordo les primeres classes quan vaig comprovar astorada que no sabia respirar. Asseguts ben drets sobre el coixí, en Saúl ens demanava que féssim tres respiracions llargues i profundes. Quan ja les tenia fetes, obria els ulls, mirava al voltant i m’adonava com la majoria encara estaven inhalant la primera. Pensava que mai arribaria a respirar d’aquella manera tan pausada. Ara, en canvi, ho faig de manera natural i gens forçada.

Avui dia, m’adono que cada vegada més hi ha una necessitat general d’accedir a un estat de calma mental davant d’una vida massa accelerada i plena d’incerteses. Tinc la sensació que el ioga sembla agafar embranzida i es promou exponencialment inclús a través de les xarxes socials. Així, el ioga té molts beneficis, però des de la meva pròpia experiència em quedo amb el que en Saúl ens diu a l’inici d’una sessió: “El meu èxit serà que sortiu respirant molt millor i us pugueu relaxar totalment.” Insisteix que no és tan important arribar a una elasticitat òptima pròpia d’una persona de 20 anys, però sí que ho és aprendre a respirar bé i saber relaxar-se profundament. La pràctica constant del ioga et fa prendre consciència corporal, però sobretot aprens a respirar millor, a observar l’aire que entra i surt per les fosses nassals, a notar com s’expandeix el diafragma i, en conseqüència, a sentir com el cos respon amb més flexibilitat als moviments. També aprens a relaxar-te; és a dir, un procés d’interiorització en què es dissocia la consciència respecte de l’entorn. Aquest aïllament genera un estat mental clar, serè i atent. La respiració i la relaxació són, per tant, dos puntals que ens serveixen per aturar-nos, observar el nostre interior i parar la ment de la fluctuació dels pensaments. Poder estar en silenci amb tu mateix.