Un èxit, Inés! Un èxit, Manuel!

Entretinguts com estàvem aquesta setmana amb l’esperada i atapeïda (és una ironia, eh) taula de diàleg (ara sí, ara sí, ja és aquí, ja és aquí), és possible que a molts de vostès els hagin passat desapercebudes dues informacions transcendents. És allò d’on eren i on són. D’entrar per la porta gran i amb grans declaracions, i al cap d’un temps sortir per la petita i sense dir ni piu. Dues històries d’èxit, vaja. La primera és que des d’aquesta mateixa setmana, ai las, el qui va fer Colau alcaldessa de Barcelona, el gran Manuel Valls, ja no hi és. Ja va dir que vistos els seus grans èxits plegaria, però no ha estat fins aquesta mateixa setmana que el ple de l’Ajuntament li ha acceptat la renúncia. Ell ni hi era, en aquesta sessió plenària. Ha preferit acomiadar-se a la francesa, vaja. Adieu! La gran esperança de l’unionisme a Barcelona, l’ex primer ministre francès que havia de tenir també un gran recorregut en la política nacional i estatal –repassin les hemeroteques– se’n va amb la cua entre cames. Se’n va i ens deixa l’alcaldessa. Au revoire, Valls! L’altra gran informació hi té molt a veure. Perquè aquesta setmana també ha desaparegut de la capital catalana –l’han tancada, vaja– la seu del partit que li va donar aixopluc. Ciutadans ha abaixat la persiana de la seu del carrer Balmes. El moviment més intel·ligent que ha fet Inés Arrimadas (se’n recorden, d’aquells discursos que feia?) en els darrers anys: tancar la paradeta. Diuen que se n’aniran a una nova seu més adaptada a la Covid, més ventilada. Ha, ha, ha, ha. Molt bona, aquesta. Si l’han d’adaptar als resultats electorals –als que han tingut i als que els vaticinen les enquestes–, que se’n vagin de coworking, que no tindran tanta feina a muntar i desmuntar. De 36 a 6 diputats a Catalunya. I un exitàs a Madrid, eh, Inés. Enhorabona, Manuel! Enhorabona, Inés! Grans decisions! Deia el ministre Bolaños aquesta setmana que gràcies a la taula de diàleg “el procés sobiranista s’està acabant”. De moment, ministre, d’acabats acabats, només hi veig els que arrencaven llaços grocs, no pas els que en posaven.