Pell fina / pell gruixuda

En un dels darrers intents per sabotejar el procés de pau al País Basc –cal recordar que alguns contra ETA vivien millor–, Arnaldo Otegi va ser condemnat a dos anys de presó. El polític, que estava treballant activament per aconseguir un escenari pacífic, havia escollit molt bé les paraules pronunciades en un homenatge a Jose Mari Sagardui, el pres de l’organització armada que més anys s’havia passat engarjolat. Otegi feia autèntics equilibris per propiciar el viratge sense encabritar excessivament la part de la seva parròquia que ho veia com una rendició. La condemna era per expressions com “la lluita dels presos polítics bascos” i la comparació de l’homenatjat amb Mandela per la seva “lluita contra la injustícia per aconseguir un escenari democràtic”. Finalment, després de repetir-se el judici en una altra sala de l’Audiencia Nacional, va ser absolt. No era la primera vegada que se l’acusava d’aquest delicte, sempre amb una argumentació agafada amb pinces i amb una clara voluntat d’utilització política dels jutjats. Dissabte passat, en canvi, un grup de neonazis es va manifestar pel centre de la capital espanyola amb crits de “fora marietes dels nostres barris” i “fora sidosos de Madrid”, amb l’agreujant que bramaven al barri de Chueca, conegut per ser l’epicentre del col·lectiu LGTBI a la ciutat. De moment el que sabem és que els organitzadors rebran una multa de 600 euros. Xavalla, si tenim en compte que és clarament un delicte d’odi castigat amb penes de presó al Codi Penal. Inés Arrimadas, en la seva via cap a l’extraparlamentarisme, va voler equiparar la manifestació feixista amb “els homenatges a etarres sanguinaris”, sense venir al cas i mirant de restar importància al que acabava de passar. El que es va oblidar d’esmentar és la pell fina que va tenir l’Estat quan es tractava dels bascos i com de gruixuda la té si brandes una bandera espanyola.