Massa poc

Aquesta setmana hem tingut a Barcelona el periodista del The New Yorker Patrick Radden Keefe, que acaba de publicar L’imperi del dolor, la història secreta de la dinastia Sackler. Celebrem la seva recerca sigui allà on sigui que dedica les seves hores, interès i escriptura. Ja ens va atrapar amb el No diguis res, un dels millors llibres, si no el millor, de l’any passat, que explica l’època dels troubles a Irlanda del Nord, tot i que Therry Guilliam no li va concedir cap entrevista, i ara ens presenta la història d’una nissaga familiar farmacèutica que es va enriquir amb el Valium fins a trencar sostre. Els Sackler, dels més rics del món,coneguts per la seva filantropia que omplia de diners i amb el seu nom els grans museus i que amb l’OxyContin han deixat centenars de milers de morts i milions d’addictes als opioides fins al punt de generar una crisi sanitària sense precedents als EUA. Entrin en el seu relat i s’endinsaran en una història d’ambició d’algú que es creia intocable i que comprava metges, jutges, fiscals, advocats, congressistes, l’agència del medicament i tot el que el destorbés del seu propòsit que no era altre que omplir-se les butxaques. Entre els primers col·laboradors dels Sackler trobem el psiquiatre Félix Martí Ibáñez, amb càrrec públic de Sanitat durant la República. Amb la guerra va agafar el camí de l’exili cap a Nova York i va acabar fent amistat i treballant amb els tres germans Sackler. L’any 1958 el Senat el va fer comparèixer en una comissió d’investigació a la qual no es va presentar. Se’l considerava la “façana” de la família. Un negoci amb uns medicaments emparentats amb la morfina i l’heroïna que han deixat milers de morts, que els Sackler no reconeixeran mai. La cultura de la companyia es basava en no reconèixer la possibilitat d’algun error o mala praxi. Els culpables són els consumidors, deien. La promesa d’apagar el dolor es va traduir en un crim sanitari, i el trist consol dels morts passa pel fet que els Sackler hagin perdut la reputació. Massa trist, massa poc.