Ja els està bé fer el ridícul

El número dos del ministre Marlaska a Interior, Rafael Pérez Ruiz, és tan jove com la democràcia espanyola, no va conviure amb Franco, ni amb la Brigada Político-social, ni amb els grisos, ni amb els torturadors professionals, però té carrera, és magistrat i ara també secretari d’Estat de Seguretat, i sap per què la comissaria de la Policía Nacional a la Via Laietana de Barcelona, a més de ser un símbol de la repressió franquista, és en si mateix un museu dels horrors, com ho és d’una altra manera el Valle de los Caídos, com ho és el camp d’extermini d’Auschwitz. I no obstant això, diu que “ha estat i és un símbol de servei públic des de la qual diverses generacions de policies han contribuït i continuen contribuint a enfortir la democràcia”. Imagino què devia pensar la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, escoltant aquest discurs durant la celebració del patró de la Policía Nacional a Barcelona. Però tampoc bada boca. Ni ella ni ningú. Saben que la monarquia restaurada per Franco fa i desfà en virtut de la inviolabilitat autoconcedida, però no diuen ni piu. Saben que l’Audiencia Nacional és una altra anomalia heretada, però callen. Saben que la justícia europea està desmentint l’estat de dret espanyol i que el Consell d’Europa qüestiona sense embuts la persecució judicial de l’independentisme, però no diuen ni piu. Veuen com el regne d’Espanya es posa en evidència a Europa intentant caçar Carles Puigdemont, amb espionatge i seguiments il·legals, amb euroordres que no prosperen ni a Bèlgica, ni a Escòcia, ni a Alemanya ni a Itàlia, i amb enganys als tribunals europeus, però Pedro Sánchez continua traient pit, parlant dels rànquings de democràcia i estat de dret amb la mateixa naturalitat amb què anunciava que portarà Puigdemont a Espanya perquè reti comptes davant aquesta justícia. I és clar que no diuen res. Tots viatgen al mateix vaixell i ja els està bé.