LA COLUMNA
Selam
Té cinc anys i és el primer estiu que el sol de la Costa Brava li escalfa la pell de banús. Sis mesos enrere, quan va baixar de l'avió, a la seva mirada només hi podies llegir temor, l'únic equipatge que portava. Ara el seu joc preferit és aguantar-se el riure mentre et mira a la cara, i sempre perd. El dia que va contemplar per primera vegada el mar, els seus ulls se'l van beure sencer i es va guardar el record per dibuixar-lo a casa. Si està trista, la seva cara rodona és un sol que cau mil quilòmetres lluny. Si està contenta, tot ho descobreix amb el plaer de les primeres alegries infantils, que també ens fan riure a nosaltres perquè un dia van ser les nostres. Seria maco poder pensar que primer de tot va dir: “Papa, t'estimo”, però primer de tot va dir: “Oh, que xulo”. Va ser en un centre comercial, envoltada de vestidets de flors i de sabates de tots colors. Veient-la com s'adorm, una mà agafada a la galta, el raspall negre de les pestanyes que li pentina la cara i el bosc rinxolat dels seus cabells damunt el coixí, imagines que Mandela va dir el que va dir pensant en ella: la justícia de les societats es mesura a través de la felicitat dels seus nens. Es diu Selam perquè ja se'n deia i encara no pronunciava una sola paraula en català que ja ens va fer saber que es moria de ganes d'anar a l'escola. Abans de les vacances, el seu somriure d'Àfrica li deia cada dia a la senyoreta: gràcies per fer-me classe. Ara que tornaran a arrencar les classes, encara recents les avaluacions referents al rendiment de les nostres escoles, hi ha gent que s'afanya a opinar que els nens vinguts de fora fan baixar la mitjana catalana. És com opinar que els nens obesos rebaixen el nivell de l'assignatura d'educació física o que els rebecs torpedinen la pau a les aules. Sempre passa el mateix: ens arriben notícies adverses i no busquem les causes, busquem culpables. Però a les aules no hi ha culpables, tan sols ments per alimentar. Nens que no abaixen cap llistó sinó que ens els apugen tots, el de l'autoestima inclòs. Gràcies, Selam, per fer-nos classe.