De reüll
Demanar l’opinió, sempre
La violència que va veure l’1-0 al col·legi Verd, a Girona, la va fer anar a votar
Quan li truquen per a alguna enquesta, la Magdalena González de Frutos sempre vol donar la seva opinió. Te 88 anys i és veïna del carrer Bisbe Lorenzana de Girona. Fa quatre anys, la violència que va veure, des del sisè pis on viu, al col·legi Verd la va fer anar a votar. Una dona valenta que aquell dia tremolava i que es va sentir alliberada i emocionada veient el reconeixement dels joves quan, acompanyada de la seva filla, va dipositar el vot. Li pregunto si continua pensant el mateix que em va explicar arran del primer aniversari de l’1-0 . Les seves idees no han canviat i tothom hauria de poder-les expressar a les urnes. Menciona molts cops el fet de respectar totes les opinions. Nascuda a Medina del Campo, amb un pare que no sap on és, “en alguna cuneta”, recorda com les monges li feien cantar el Cara al sol però ella només movia els llavis. El 2018 tenia clar que els polítics no havien d’estar empresonats i se’n va alegrar quan van sortir. Manté la confiança, m’explica, envers Oriol Junqueras, i tant és així que va votar Esquerra Republicana en les dues últimes eleccions. “Ja veus, no soc independentista, soc madridista i del Girona, però és l’únic partit polític que més confiança em genera.” Se n’alegra, de la trucada, de la breu conversa, que la recordi i que li hagi demanat el seu parer. D’això és del que es tracta, sempre.