Desconnexió reparadora

I va arribar dilluns a la tarda i es va fer el silenci. Van caure (on van caure?) WhatsApp, Facebook i Instagram. D’acord, no va ser un silenci absolut però s’hi va acostar força. La comunicació no es va tallar sinó que va discórrer per altres canals: SMS, Telegram, Twitter i també les cada cop menys freqüents trucades de telèfon. De mitjans per comunicar-nos ens en sobren i, en molts moments, n’estem saturats. Així que sent el primer dia laborable de la setmana, la desconnexió de les xarxes socials de l’imperi de Mark Zuckerberg ens va deixar una tarda de tardor tirant a tranquil·la, reparadora. Vam guanyar al temps unes hores per estar concentrats en qualsevol de les tasques que ens mantenien ocupats sense patir interrupcions constants. Això sí, amb un ull pendent de la possible reactivació del WhatsApp, perquè tots vam assumir que seria qüestió d’ hores i que l’endemà, com a molt tard, la connexió s’hauria restablert. Era una bona nit per dormir amb el mòbil apagat i descobrir, dimarts de bon matí, els missatges que havien quedat penjats (penjats a on?). Si l’experiència va ser bona, sembla fàcil repetir-la perquè, com és sabut, les plataformes no són per si mateixes un problema sinó que ho és l’ús que els donem. Així doncs, no esperem que torni a caure res del cel, desconnectem-nos amb nocturnitat i traïdoria.