La rebel·lió del lobby

Un atac a la propietat privada com a dret constitucional? També ho és el de l’habitatge que el mercat vulnera sense escrúpols. Un nou greuge contra la llibertat i la igualtat? Boniques paraules, de la seva boca, per defensar privilegis a l’alça i ben conformes tots. Una distorsió brutal que afecta la gent estalviadora que acumula bens? Hauríem de veure, senyor patró, quin sou permet aital alegria, o almenys arribar a final de mes pagant lloguers desorbitats; potser el seu, no en dubtaria pas. Un ànim intervencionista impropi d’una democràcia avançada? Parlem-ne, governar no és un laissez faire, laissez passer a la fresca dels interessos dels poderosos, sinó actuar contra els abusos i promoure la cohesió social. El recent acord sobre la llei de l’habitatge ha destapat la capsa dels trons de les extremes dretes, que s’han afanyat a anunciar que la incompliran allà on tinguin poder per fer-ho, que és molt, perquè l’execució de les mesures més importants –la regulació dels preus, especialment per als grans propietaris o la penalització fiscal de les cases buides– es deixa en mans de les comunitats autònomes que en són competents i dels ajuntaments, i el cas és que mig país està pintat de blau. (A Catalunya tenim una normativa pròpia recorreguda però no suspesa.) S’ha fet un pas en la bona direcció en un camí ple d’esculls, perquè ells continuaran pressionant i si no es recula, el PP anirà al Constitucional. No és un atac a la propietat privada sinó a la llibertat privada d’especular i impedir un sostre digne, per això s’hi rebel·len, són els portaveus del lobby.