La utopia socialista sota els llençols

Ella treballa en una multinacional. Quan es queda embarassada, deixa l’empresa. El marit guanya prou i prefereix que es quedi a casa. Amb el segon fill renuncia a tornar al mercat laboral. Les amigues són equilibristes de la maternitat i la projecció professional, i sovint pensen que estarien millor a casa, com ella, fent pastissos i arreglant el jardí. En un sopar els diu que ha discutit amb el marit: només li dona efectiu. La conviden. “Aquesta nit ho arreglem i demà us ho torno”, els diu. És un dels exemples que l’etnògrafa nord-americana Kristen Ghodsee, usa per defensar la independència econòmica de la dona com la clau de volta de tot, al llibre, de títol cridaner, Por qué las mujeres disfrutan más del sexo bajo el socialismo (Capitán Swing). Aquesta professora d’estudis de Rússia i l’Europa de l’Est assenyala el capitalisme com a subjugador de la dona també sota els llençols. Trenta anys després de la caiguda del mur, diu que s’ ha imposat el relat del terror, el del malson orwellià, el gulag i la camisa mao per justificar retallades socials i un neoliberalisme ferotge: “Vols transport públic i no autopistes? Ets un comunista i un hipster.” Per Ghodsee, no és l’amenaça roja, és l’esperança. No fa, però, una revisió nostàlgica, sinó que a través dels ideals dels primers socialistes busca una alternativa al capital que tot ho mercantilitza, inclòs el sexe i les relacions afectives per vendre’ns el que no ens cal.