Temporada més Alta
El 8 d’octubre va començar la trentena edició de Temporada Alta, considerat des de fa uns anys el primer festival de les arts escèniques de l’Estat espanyol. Tot i les restriccions causades per la pandèmia, el 2020 vam poder seguir representacions en directe i es va crear la programació a distància que es manté. Ara, els organitzadors es trobaran amb la bona paradoxa de poder ampliar les localitats al 100%. Durant els dos mesos llargs del festival de tardor de Catalunya es podran veure més d’un centenar d’espectacles, dels quals una quinzena son propostes internacionals provinents de 14 països. Hi ha 26 produccions i coproduccions de Temporada Alta i, del conjunt de la programació, 39 obres es consideren de creació contemporània. La majoria dels directors internacionals ja son vells coneguts del certamen (molt solvents, però ja estaria bé poder veure nous creadors: Romeo Castellucci, Guy Cassiers, Oskars Korsunovas, Christiane Jatahy, Cristopher Marthaler, Alain Platel...) i de les produccions del país no hi falten Àlex Rigola, Mal Pelo, Sergi Belbel, Magda Puyo, Sílvia Munt, Agrupación Señor Serrano, La Veronal, Joel Joan, Xavier Albertí, Clàudia Cedó... i nous autors com Juana Dolores o Rigoberta Bandini, o espectacles que repeteixen com la Història d’un senglar, de Gabriel Calderón, amb un extraordinari Joan Carreras. Un aspecte a destacar del festival és la diversificació d’espais: el Municipal continua essent l’eix vertebrador, però aquests dies El Canal recobra la raó de ser; anar al Teatre de Salt ens fa pensar en Cal Panxut; La Planeta reconfirma que és la millor sala de petit format; l’Auditori ofereix música nostrada i també propostes com la de Gilberto Gil, i els espectacles s’escampen com els bolets per la Mercè, la plaça de la Catedral, el Casino de Girona, la Copa, el cinema Truffaut i poblacions com Banyoles, Bescanó, Palafrugell o Torroella. Fa uns anys que els promotors de Temporada Alta han creat el Club La Ciutat Invisible per als més incondicionals, i Artèria per als joves menors de 30 anys. Enguany, després de la Setmana de Programadors, la ciutat serà el marc de la reunió de la Xarxa Internacional per a les Arts Escèniques Contemporànies (IETM), amb un centenar de professionals que reflexionaran sobre el paper de les arts en la societat actual i com han afectat la pandèmia i l’ecologia el món escènic.
