Flors a Colom

A Espanya li agrada pensar que va descobrir un nou món, que el va explorar i conquerir amb heroisme i que va beneir aquelles terres i les gents que hi vivien amb la civilització, la cultura, la llengua i la religió. És la crònica romàntica i gloriosa de la història creada i enviada a la posteritat pels cronistes de la cort espanyola a major glòria de l’imperi, la que s’ensenyava a les escoles franquistes i la que alguns intenten preservar encara ara, malgrat que la investigació històrica, arqueològica i antropològica a banda i banda de l’Atlàntic permet desmentir-la amb pèls i senyals. No cal esforçar-se gaire per entendre que el nou món ja estava descobert, hi ha constància i consens que el continent americà ja estava habitat per un centenar de milions de persones, que hi evolucionaven una desena de grans civilitzacions, s’hi parlaven centenars d’idiomes i ja hi existien creences, cultures, costums. I és un fet contrastat que els descobridors, conqueridors i colonitzadors procedents d’Europa hi van anar buscant dominis, riquesa i expansió. I que per aconseguir-ho van matar, robar, esclavitzar, torturar, expulsar, anihilar, cremar, saquejar, enterrar i evangelitzar a sang i fetge. El que hi va passar es descriu des de la mirada actual amb termes com genocidi (va desaparèixer el 85% de la població nativa), neteja ètnica, lingüicidi, esclavisme, supremacisme racial i cultural, espoli... Per això alguns demanen perdó o reconeixen els fets, ni que sigui per mirar d’equilibrar la balança emocional, restablir la memòria, i per corregir la història oficial, més que res perquè digui alguna cosa més que un conte de ficció o pura fal·làcia. No és estrany que els EUA hagin substituït el Columbus Day pel Dia dels Pobles Indígenes o que el concepte madre patria sigui aigua passada a tot Hispanoamèrica o que Mèxic exigeixi una disculpa a Espanya. El que és estrany és que encara hi hagi monuments a Colom, i que el 12-O s’hi facin ofrenes florals és digne d’estudi.