Demanar

José Blanco va descobrir diumenge la sopa d'all de les relacions laborals. “Sempre demanen treballar menys i cobrar més”, va dir en referència a les demandes d'un col·lectiu d'assalariats el vicesecretari general de la CEOE, perdó, del PSOE. Però a més ho va telepredicar en un to indignat que no s'entén, perquè la principal raó de ser dels partits socialistes és posar-se del costat dels assalariats en el seu etern estira i arronsa amb les empreses, a les quals interessa pagar el menys possible pel nombre màxim d'hores.

De fet, sí que s'entén que ho digués, amb el gust que li han agafat els socialistes a incomplir en matèria laboral pactes amb els sindicats i lleis. Blanco assegura que els controladors aeris lluiten contra una rebaixa salarial imposada per decret cometent il·legalitats, referint-se que molts van agafar falses baixes per malaltia, però poc es pot escandalitzar per això un membre d'un govern que congela les pensions saltant-se una llei i que rebaixa els sous dels seus empleats passant-se pel folre els acords de la mesa de la funció pública incorporats als pressupostos de l'estat. El que no s'entén és que continuï dient-se socialista un partit que fa coses com aquestes i altres, com proposar retardar dos anys la jubilació per entusiasmar els treballadors, que per fi veuen complerts tots els seus desitjos: treballar més guanyant menys, i treballar més anys per cobrar la jubilació menys temps. És el moment de canviar d'una vegada el nom del partit mantenint-ne la sigla, ja que definitivament s'ha convertit en el Partit Sucursalista de les Organitzacions Empresarials i no es descarta que Blanco organitzi els militants en contrapiquets per rebentar la vaga general contra la reforma laboral.