Un tema per al debat, sí o no?

El diari El Mundo destacava ahir en portada i a gairebé una pàgina sencera a l'interior, aquesta notícia: “La inmersión en catalán viola los derechos humanos, según EEUU”. Es referia a l'informe anual del Departament d'Estat dels EUA referit als drets humans al món, informe que denuncia la política lingüística dels governs de Catalunya i les Balears. Segons l'alta institució nord-americana, a les dues comunitats ocorre discriminació per motius de llengua: a Catalunya, a les escoles, i a ses Illes, als hospitals. De casa nostra, l'informe destaca en un dels apartats el cas de l'escriptora i poetessa Cristina Peri Rossi, acomiadada de Catalunya Ràdio perquè parlava en castellà en les tertúlies en què participava. De les Balears, el decret del govern balear del 27 de març, que obliga els metges que treballen de cara al públic a parlar català i, en cas contrari, disposen d'un termini de tres anys per aprendre'l. En aquest cas concret, el sindicat de metges –no el Departament d'Estat dels EUA– va considerar que el decret no redundaria en benefici de la societat perquè era el resultat d'una obsessió política i no d'un determini racional. A veure, cap dels dos exemples no té gaire a veure amb la immersió lingüística, és a dir, l'ensenyament en català, que comença, per dir-ho així, al parvulari. Personalment, quan em vaig assabentar del comiat de l'escriptora uruguaiana em vaig sentir molest, perquè si l'havien contractat devia ser pels seus coneixements, per la seva facilitat de paraula i perquè deu tenir món. A més, coneixent el seu origen llatinoamericà, els que la van fitxar ja podien imaginar-se que la seva forma natural i espontània d'expressar-se seria en llengua castellana i amb l'entranyable accent que caracteritza la parla sud i centreamericana. El cas balear també ofereix elements per a la discussió, o per una senzilla pregunta: vostè què s'estima més, un metge que només parli castellà, i el curi, o un que parli català però no sàpiga què diagnosticar-li?