Fonaments del règim

A poc a poc ho sabrem tot, tot i que l’emèrit no doni les explicacions que alguns enyoren, tot i que no obrin cap comissió de seguiment al Congrés, tot i que la fiscalia no presenti cap querella, tot i que el caiman torni dels emirats com clama Felip. Tot i totes les misèries i proteccions, ho sabrem tot. Tard, això sí. Però tot. Quan no peta una costura en peta una altra, i ja ningú repunta, ningú embasta, ni ningú repassa voravius. Ara és Óscar Alzaga, històric de la democràcia cristiana, fundador del PDP, que primer va donar suport a la UCD; després, a AP, i que viu retirat de la política activa des de fa vint anys. Publica el que ell en diu unes memòries documentades, i David Portabella aprofitava per fer-li una entrevista, en què dues coses cridaven l’atenció dels rocambolescos fonaments sobre els quals es va aixecar el règim del 78. Cap d’elles menor, i amb una càrrega molt més que simbòlica. Suárez no va rescatar gent del franquisme en funció del seu compromís amb la democràcia, no. Ho va fer per edat. Bàsicament se’n va endur els joves. Per franquistes que fossin. I el que és millor: la campanya electoral de la UCD, que va fer Suárez president del primer govern de la Transició, es va finançar al 90% amb calés àrabs, que es van ingressar en un compte bancari que es va obrir expressament a tal efecte per ordre del mateix rei Joan Carles. I com diria l’àvia Neus, vet aquí un gat, vet aquí un gos, i aquest conte ja s’ha fos.