La comèdia, com la pastisseria

La comèdia és un exercici teatral molt complicat, potser el més complicat de tots, perquè depèn en gran mesura del moment precís, del gramatge exacte de cada ingredient. En altres disciplines, aquest factor no és tan decisiu, perquè hi entren circumstàncies que ens parlen més a l’engròs. En la comèdia, però, passa com amb la pastisseria. Si no fas cas de la recepta, si no estàs atent al càlcul a la menuda, delicat i intocable, aleshores decau la construcció, s’enfonsa el pastís. La comèdia exigeix una mica de sucre i un polsim d’àcid, una combinació subtil de sorpreses i confirmacions i, sobretot, el gest adequat en aquell moment concret. Una decisió artística, de percepció infinitesimal, que fa que el “gag” funcioni, el llevat que alhora transmet a l’espectador flonjor i consistència.

Escric tot això arran de l’estrena en el Temporada Alta de l’última obra de l’argentí Javier Daulte: Les irresponsables, dirigida per Sílvia Munt i interpretada per unes magnífiques Nora Navas, Marta Marco i Cristina Genebat. És el mateix equip d’actrius (aleshores també amb Clara Segura) i la mateixa directora que van muntar fa uns anys Les noies de Mossbank Road. I aconsegueixen, amb matisos, un resultat similar: la rialla esclatant i també la reflexió. En aquest cas, “què passaria si, un dia, de cop, comencéssim a dur a terme tot el que ens passa pel cap”. Dic amb matisos, perquè en l’anterior producció hi havia un apunt tràgic que ara se’ns presenta només com un fil que serveix perquè la comèdia avanci. Tot és subtil (fins i tot, alguna astracanada necessària), tot és una ajustada maquinària que depèn de l’instant i de la complicitat femenina. De tres actrius en estat de gràcia que fan lliscar una trobada de tres dones que podria ser dramàtica cap als terrenys de la comicitat intel·ligent. El punt de partida de Les irresponsables podria generar un Pinter i acaba amb els elegants focs artificials (alcohòlics, festius, vitals) d’un Feydeau. Encara avui es pot veure al Municipal de Girona i, aviat, a La Villarroel.