El voraviu
Rep el rei dels belgues
És l’efecte col·lateral de l’estupidesa del Regne d’Espanya amb Valtònyc
Per a ells és un tipus que canta el que canta com ho canta. És un tipus que se’ls va escapar amb tota la Guàrdia Civil I alertada. És un tipus que va seguir el camí dels fugats menys fugats de tots els fugats que es fan i desfan. És un tipus que no para de tocar els pebrots des que el juny del 2018 es va unir a Waterloo. Que aquest tipus els engalti al mig del cap com els ha engaltat Valtònyc els ha d’haver posat neurastènics a tots. La judicatura espanyola gratava i gratava perquè els belgues tinguessin en compte la llei de lesa majestat de 1840, que equiparen a les injúries a la corona del Codi Penal espanyol, i que a partir d’aquí donessin tràmit a l’extradició. Però han provocat just l’efecte contrari. Els belgues s’han adonat de la barrabassada de llei que encara tenien vigent i l’han eliminat. Pim-pam. El Constitucional belga. No un jutjat de poble com consideraven el de Schleswig-Holstein que els va clavar la primera gran coça al cul alliberant Puigdemont. Penar les injúries a la corona com fan els espanyols va contra la llibertat d’expressió, i si hi ha una llei vigent de fa dos segles, el que toca és derogar-la. I així ho han fet. La mala llet que ha de córrer pels cims de la judicatura espanyola deu ser d’un nivell d’agror mai flairat. Però no s’ha acabat, i ho saben. El muntatge ha estat fet amb premeditació, nocturnitat i traïdoria. Ara, com efecte col·lateral de l’estupidesa del Regne d’Espanya, ha rebut el rei dels belgues.
