Orgull gironí

L’orgull gironí va irrompre a les nostres vides ara fa quatre anys, quan a principis de juny del 2017 el Girona FC, amb un empat contra el Reial Saragossa, aconseguia la segona posició a la lliga i amb això s’assegurava pujar a primera divisió; després de tres intents agredolços acaronant l’ascens, aquell dia a Montilivi el Girona va fer història.

Per primera vegada des de la seva fundació, el juliol de l’any 1930, “érem un equip de primera”; aquella tarda l’estadi va ser una festa i la celebració de l’endemà, amb una rua de l’equip pels carrers de Girona i la rebuda institucional a l’ajuntament, va desfermar una eufòria col·lectiva entre els gironins, bufandes, banderes, balcons guarnits amb la banderola del nostre orgull. Però res és etern i a finals de la temporada 2018/19 tornàvem a segona A, i? Potser l’emoció no és la mateixa, però l’orgull gironí sí.

En tenim un bon piló de motius, i no tan sols perquè “som” un club de futbol professional amb 90 anys d’història que, de moment, milita a segona divisió A; també perquè, a part del primer equip, el Girona disposa d’un equip filial, el Girona FC B, que juga al grup 1 de primera catalana. A més, el club disposa d’una estructura de futbol de base amb quinze equips masculins i sis equips femenins. El primer equip femení, és a dir el Girona FC A, juga a la primera divisió nacional; en un dels actes del 90è aniversari del club es va tractar el paper de la dona en el futbol i el creixement que ha experimentat el futbol femení en els darrers anys, tot i que cal seguir treballant per trencar estereotips, professionalitzar les jugadores i donar més visibilitat a l’esport femení.

L’orgull gironí és el sentiment que se suma als valors i al compromís del Girona FC, que queden ben reflectits en la nova mascota del club, la Sisa, una mosca simpàtica i una mica emprenyadora amb qui no anima prou l’equip, una mosca, com aquelles que, el setembre del 1286, varen defensar Girona i el sepulcre de sant Narcís, atacant els soldats que assetjaven la nostra ciutat, fent-los fugir quan tot semblava perdut, una mosca que representa, de manera amable, els valors de l’esforç, el treball en equip i la perseverança.

Mantenim, doncs, l’orgull gironí, perquè, com diu un bon amic, rendir-se no és mai una opció.