El respecte s’ha de guanyar

Hi ha valors que haurien de ser immutables, com ara que el testimoni d’un agent de policia, en especial de la policia catalana, s’alineés amb la veritat. Dilluns va començar a Manresa el judici contra nou activistes pels aldarulls en contra del trasllat dels presos independentistes a Madrid el 2019, que estan acusats també de lesionar tres mossos d’esquadra. S’enfronten a set anys de presó. Precisament, els tres policies van ser els primers a declarar davant la jutgessa i van admetre que no van veure els seus agressors i que tampoc els van veure muntar les barricades que van tallar la carretera C-55. Tan sols un d’ells ha especificat que va identificar tres dels acusats abans dels fets per haver “faltat al respecte” als agents. Ah! I que sí que eren a primera línia de les protestes. Per tant, paper mullat i molt galdós pel que fa a les principals víctimes d’uns fets basats en un escrit d’acusació previ en què sí que s’havia assenyalat els acusats com a autors directes tant dels aldarulls com de les lesions posteriors que van patir.

No és el primer cas, i voldria equivocar-me però crec que no serà l’últim, en què el testimoni de policies perd credibilitat quan ha d’afrontar un judici i allò que semblava diàfan quan es fa la denúncia entra en contradicció flagrant quan es trepitja un jutjat. De dubtes sobre la veracitat del testimoni d’agents de l’autoritat en vam tenir proves a cabassos durant el judici al procés independentista. Qui no recorda aquells relats imaginatius de policies nacionals i guàrdies civils sobre mirades d’odi de la ciutadania, actituds desafiadores i ambients hostils i agressius? Semblava increïble que el jurat se’ls cregués, era tan evident la mentida... però es va acabar acceptant, perquè sembla que la integritat d’un policia, com a servidor de la llei que és, està per sobre de tot.

Coincideixo amb el major Trapero a reclamar a la societat respecte pels Mossos, però crec que és just exigir-li que els Mossos se’l guanyin. També als jutjats.