Amb C de Kleenex

Des que el PP va ser literalment expulsat de La Moncloa per corrupte després de la primera sentència Gürtel, Pablo Casado sembla un animal engabiat, traient foc pels queixals, ensenyant les urpes i bramant contra el govern “il·legítim” de Pedro Sánchez. Disposat com està a qualsevol cosa per reconquerir el poder, no li ha importat posar-se el vestit de torero per marcar paquet ultraconservador, ultranacionalista i ultraespanyol a la plaça de toros de València, perquè té clar que la reconquesta començarà per tornar a seduir el vot ultra, catalanòfob i populista que li ha marxat a Vox. Però no en tindrà prou. Per assegurar el tret, li cal també abandonar la irrellevància a Catalunya, que porta estampada al front des de l’extraordinària gestió del procés sobiranista que va fer el govern de Mariano Rajoy. Per això, aprofitant que Ciutadans és tan residual com el PP a casa nostra, reneix la idea de la confluència de la dreta catalana. Si cola, al voltant de les sigles del PP; si no cola, inventant-se aquí el que fa temps que està inventat a Navarra (UPN), canviant la N per la C de català, de constitucionalista i de centredreta, que per a la dreta sempre han estat conceptes kleenex, d’usar quan els necessites i llençar després a la paperera. En definitiva, un kit de maquillatge de la señorita Pepis, per aconseguir el granet de sorra català a la coronació de l’home del postgrau a Harvard (Aravaca) i del màster fantasma a la doblement prestigiosa Universidad Rey Juan Carlos. Millor no oblidar que els pares de la iniciativa, que ara té forma de manifest i aviat voldrà tenir articulació política, són els mateixos que van estomacar la població catalana per voler votar un referèndum; els mateixos que van suspendre l’autonomia, van enviar polítics demòcrates a la presó i han criticat el seu indult; els mateixos que aplaudeixen amb les orelles mentre el Tribunal de Comptes intenta espoliar i arruïnar polítics sobiranistes i les seves famílies; els mateixos que ja els està bé que milions de catalans se sentin estrangers a Espanya; els mateixos que parlen castellà al Parlament, però mai han parlat ni defensat el català a Madrid ni a Europa.