Por

M’he llegit el llibre de Jordi Cuixart, que avui entrevistem. Diria que me’ls he llegit pràcticament tots, els que han sortit relacionats amb el procés, i sobretot els escrits en primera persona per aquells que l’han viscut –i patit– en pròpia pell. S’hi pot estar d’acord o no, amb les conclusions que n’extreuen. Però més enllà dels titulars de diari que generen, a tots, sense excepció, hi he trobat alguna reflexió personal que m’ha convidat a rumiar, a barrinar, a fer anar el cap quan l’he llegit. Sobre la situació viscuda, sobre el tracte a la presó, sobre la convivència amb els presos o, com en el cas d’un dels llibres de Forcadell –Escrivim el futur amb tinta lila–, sobre el càstig sovint afegit pel fet de ser dona. Cuixart també en parla, de la seva estada a la presó. I del procés, i del referèndum, i de la taula de diàleg. Però potser perquè tinc la sensació que tots plegats el que en realitat ara fan és tirar la pilota endavant, i gestionar sense saber ben bé com aquest coi de mentrestant, de Cuixart m’he quedat algunes reflexions tangencials. O no tan tangencials, és clar. Sobre la por, sobretot. “Penso que a Catalunya hi han escampat una mena de por. No a tot arreu, és clar, però sí en alguns àmbits”, diu. Fa referència a la por de la repressió, evidentment. “La por. Detectar-la. Acotar-la. Dimensionar-la. Mirar de controlar-la. Que no et domini”, afegeix. I conclou: “Soldat espantat no guanya guerres.” “Quantes coses no hem deixat de fer per por, a la vida? La por és la forma de bloqueig més efectiva de bloqueig de la llibertat”, diu en un altre moment. Fa pensar. Ens està afectant, la por? La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, em deia aquesta setmana, quan en un acte públic li vaig preguntar per la por, que aquesta “només es perd socialitzant-la, essent molts”. Va posar d’exemple l’1 d’Octubre. La por, tots ho sabem, paralitza, certament. L’1-O no n’hi havia. Perquè hi havia un punt d’inconsciència? Perquè els aparells de l’Estat no havien escampat encara la por? Perquè hi havia un punt de determinació per part dels qui volien votar? Cuixart hi reflexiona. Però em fa l’efecte que cadascú n’ha de treure les seves, de conclusions.