Ajuda’m a educar els fills

No és no. Pots tenir xicot o xicota, o ni una cosa ni l’altra, que ara tens edat de tenir amistats. No, que et quedi clar, no és “potser sí”. No marxis mai amb desconeguts. Tracta bé les noies. Moltíssimes noies juguen a futbol molt millor que tu. No facis mai res que tu no vulguis. No és no, i punt. Quan tinguis edat de sortir de festa, envolta’t fins al darrer moment d’amics i amigues. No és no, aquí i a la Xina popular. Al sexe mai pot faltar el respecte, tant és quan duri aquella relació. No oblidis mai que no és no. No tens edat de mirar porno, però, si t’arriba, això no és el món real. No escoltis aquesta cançó que humilia les dones…

Són frases que sovint repeteixo als meus fills, estudiants tots dos de primària. Una nena i un nen. Tinc la impressió, molts cops, que faig curt. O que no l’encerto tant com voldria. I tinc por. Por de no contribuir, amb la seva educació, a aturar aquesta ràtzia de violència –sexual-física-psicològica– contra les dones. Por a no tocar la tecla encertada o a arribar massa tard per no dir les coses pel seu nom, des del minut u, pensant que encara són massa petits per entendre segons què. Por que la bona voluntat d’oferir suposades eines d’autoprotecció a una nena, com ara no caminar sola o esquivar els carrers foscos, la condemni a anar pel món tenint por. Per això, a tu, l’expert o experta que em demana que eduqui els meus fills, et prego que vagis més enllà del desig i m’ajudis a fer-ho. Et demano que em facilitis eines apropiades per a cada edat. Com haig de combatre una societat patriarcal? Com els transmeto que s’estimin prou per no deixar-se humiliar? Com lluito contra l’atracció que senten per la imatge de la jove exuberant? En quin moment, a quina edat exactament, els planto davant una escena de sexe extrem per ensenyar-los que això no és plaer sinó violència? No em trec del cap aquestes mares que pensaven que donaven els consells apropiats i que ara viuen un infern per culpa de les atrocitats que han comès els seus fills.