“Català a l’escola”
L’escola Puig de les Cadiretes és un centre públic relativament nou que va substituir l’antic col·legi de les religioses de Sant Josep quan van decidir tancar el seu centre concertat a Llagostera. Aquesta escola del meu poble ha estat notícia perquè és el sisè centre català al qual s’anul·la el projecte lingüístic. En aquest cas, perquè la família d’un sol nen d’entre 404 alumnes considera que s’utilitza massa català en l’escolarització del seu fill. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat el pla i ha fixat la presència del castellà en un 25% del total de les matèries. I la paradoxa és que aquesta família viu a la urbanització Can Carbonell, que pertany al terme municipal de Caldes. Fa temps que anem com els crancs i, malgrat que el Departament d’Ensenyament hagi dit que presentarà recurs davant del Tribunal Suprem, i tot i les denúncies i bona feina d’entitats com la Plataforma per la Llengua o Òmnium Cultural, res no atura l’ofensiva política i judicial contra la nostra llengua. Soc dels que intenten veure el got mig ple: les meves àvies eren analfabetes i només sabien parlar català, i el meu català escrit és après a les classes nocturnes que entitats socials com el Casino o el Bell Matí organitzaven a la primera meitat dels setanta. Just aquests dies ha circulat un adhesiu de 1968 que reclamava “Català a l’escola”. Van haver de passar quinze anys, fins que amb la llei de normalització lingüística es van establir unes bases sòlides per a l’aprenentatge del català, però amb el temps la mateixa societat ha esdevingut involucionista, ja sigui perquè hem passat dels 6 milions d’en Pujol als 8 milions que som ara, o per la influència de les xarxes socials, o perquè hi ha dades preocupants com que només un 20% dels alumnes de quart d’ESO parlen en català. Abans anava a l’inrevés, les classes eren 100% en castellà i el pati, 100% en català, almenys als pobles. La crua realitat és que tenim l’aparell de l’Estat en contra de tot el que representa creure que ens en sortiríem millor si fóssim un país independent. Vivim en un règim en fallida, amb un rei corrupte que ha fet escàpols i amb la incapacitat del seu successor d’evolucionar (bé, monarquia i evolució no quadra per enlloc), i que la democràcia s’ha deixat engolir per l’aparell policial i judicial. Pel que fa a Catalunya, la separació de poders és una fal·làcia, i ens hem de preguntar i els hem de preguntar: per què no ens respecten?
