Keep calm
L’apagada
No m’ha preocupat aquesta gran apagada elèctrica que se’ns anuncia fins que el govern espanyol, Red Eléctrica i Enagás han dit que a Espanya no s’ha de patir per falta de subministrament. Ai, ara sí que pateixo. Aquest és el meu grau de confiança en les prediccions de les companyies i, molt especialment, en les de l’executiu de Pedro Sánchez. Absolutament descriptible. Tendent a zero. De fet, al mateix nivell de la confiança que em mereixen els resultats que puguin sortir de la cimera del clima que s’està perpetrant a Glasgow. Ens mantindrem addictes al petroli i al gas i que s’espavilin els que ens vinguin al darrere. Pensava, pobre de mi, que la predicció que ens quedarem a les fosques era un episodi més de les múltiples teories de la conspiració que corren per les xarxes. Havia fet befa, il·lús de mi, de les informacions segons les quals ja hi ha establiments, petites ferreteries, que han esgotat les existències de llanternes i llums de gas. No havia fet cas de les notícies que arribaven d’Àustria alertant Europa d’una apagada elèctrica indefinida i generalitzada. “La qüestió no és si hi haurà una gran apagada, sinó quan”, va declarar la ministra de Defensa austríaca, ja a mitjan mes passat. Ni cas, vaig pensar. Els arguments esgrimits començaven a semblar de pes, però vaig optar per mirar cap a una altre costat, que prou magre ho passem. Ni l’encariment de matèries primeres, ni els problemes de proveïment, ni l’augment brutal del preu de l’electricitat, ni la caiguda de les xarxes socials de Facebook a escala planetària, ni la manca de microxips, ni tan sols l’avís que feia el prestigiós The Economist advertint que Espanya podia tenir problemes de subministrament de gas em van posar en alerta com ho ha fet el missatge de tranquil·litat que s’ha volgut trametre des de La Moncloa i des de dues de les principals beneficiàries del sistema energètic. Ens preparem?