Les persones no són armes

Les noves guerres no fan servir ni els fusells ni els tancs, utilitzen les xarxes socials, les notícies falses i la desesperació de les persones, i les converteixen en armes. El drama que es viu a la frontera entre Bielorússia i Polònia, on s’apilonen famílies, pares, mares, fills mortificats pel fred, turmentats per la gana i desesperats per l’engany de les autoritats bielorusses que els hi havien fet creure que era possible trencar les fronteres de la UE i arribar al paradís alemany, posa la democràcia davant del mirall. I mentrestant les potències es barallen, què n’hem de fer de les persones? Handicapada per l’analfabetisme polític i espantada per la pujada de la ultradreta i la xenofòbia, Europa, en teoria la pàtria dels drets i les llibertats, ha decidit recuperar les marques, aixecar murs i deixar per més endavant la resposta als problemes immediats. I qui se n’aprofita? Dictadors com ara Lukaixenko, protegit per l’ombra de Putin, que utilitza els immigrants com a escut mentre amenaça de tancar l’aixeta del gas; reis absoluts com per exemple Mohamed VI, de qui l’emèrit diu que és el seu “nebot adoptiu”, que no dubta a manipular col·legials i desposseïts i enviar-los a Ceuta per refermar la sobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidental. Traficants, màfies, governants es valen de la necessitat i la incertesa dels que, fugint de la misèria, la manca de llibertat o la persecució política, estan en la disjuntiva de jugar-se la vida o perdre-la. Els han convertit en una simple mercaderia i obliden que són ciutadans amb dignitat que lluiten per una esperança comuna i pel futur.