Tribuna
Enganyar i ser enganyat
Curiós i alliçonador el cas de l’escriptor gallec que s’ha fet viral explicant que havia estat 35 anys en coma per acabar admetent que s’ho havia inventat tot. Destacables les galtes d’aquest senyor que va veure l’oportunitat de fer propaganda del seu darrer llibre i no va tenir cap mena de mania per exagerar un episodi de salut personal per donar més emoció a la seva història. Això sí que és màrqueting i no les campanyes publicitàries de la Coca-Cola. Però més enllà de la mentida, que és molta i del tot denunciable, a mi el que em crida més l’atenció és com s’ha demostrat tan fàcil, en una època en què la informació ens envolta per mil canals diferents, enganyar els mitjans de comunicació. I no un, sinó pràcticament tots. La campanya posterior de linxament de l’escriptor per part dels mateixos als quals ha colat la llufa no serveix per tapar la mala praxi de certs professionals d’un sector que cada cop més es deixa portar per la immediatesa i l’espectacularitat en la notícia i deixa el contrast i la verificació per a després.
SERVEIXI EL CAS COM A EXEMPLE
PARLEM DE LES ‘FAKE NEWS’
PARLEM DE LA DESAFECCIÓ
Exemples com el de l’escriptor gallec seran més i més habituals, perquè l’escenari ho propicia i perquè sembla difícil, pràcticament impossible, que en una vida contra rellotge com la que estem vivint puguem trobar una estona per a la reflexió. D’acord que la majoria d’informacions que ens arriben acabin en la paperera de la memòria sense ni tan sols haver-nos adonat que existien, però aquelles que ens fan aixecar el cap o parar-hi l’orella val la pena que les masteguem amb calma. Perquè l’engany puntual s’acaba recordant com la historieta divertida, però quan es transforma en habitual es converteix en amenaça. I això no fa gens de gràcia.