Benvinguda als “Per si de cas”

No sé si ja han fet alguna compra de Nadal, empesos per aquesta por que s’ha generat per la crisi de les matèries primeres i el transport. Els haig de confessar que jo sí. Durant anys he format part del col·lectiu “No hi ha pressa”, i hores abans del sopar de Nadal encara recorria botigues comprant regals per al tió. Ser mare em va convertir en una persona un xic més previsora, perquè t’hi empenyen les ganes de no defraudar la il·lusió dels més petits. Però mai de la vida havia comprat regals de Nadal a mitjans de novembre. Mentre pagava, me’n feia creus i em donava jo mateixa la benvinguda al grup dels exagerats, assumint que el pas següent seria començar a comprar paquets de paper de vàter a dojo. Però el cert és que la crisi del subministrament de matèries primeres i del transport de mercaderies és una realitat. Ahir, per exemple, Clínica Girona, que tenia previst obrir el 9 de desembre un gran centre de salut, va anunciar que ajorna l’estrena sine die perquè no els han arribat els tancaments d’alumini dels finestrals. D’exemples com aquest cada vegada n’hi ha més i constaten el problema. Exagerat o no, això va creant un caldo de cultiu en l’àmbit del consum que empeny membres del col·lectiu “No hi ha pressa” a fer un canvi de camisa i inscriure’s al grup dels “Per si de cas”. Servidora ja ha fet el pas.