Motivació 1, esforç 0

No ho sé pas. A mi la nova fórmula d’avaluació que aquesta setmana ha anunciat la ministra d’Educació no em convenç. I no ho fa tant per l’eliminació dels exàmens de recuperació de l’ESO o el fet de poder passar de curs amb assignatures suspeses, que també, sinó per la demonització de repetir curs. Ara sembla poc més que un crim mantenir l’alumne en el mateix curs si no ha assolit els coneixements bàsics. Suposo que els arguments a favor del canvi tenen una sòlida base pedagògica i garanteixen que els resultats seran més beneficiosos per a l’estudiant, perquè, si no, fa de mal pensar i no costa gaire relacionar-ho amb una certa despreocupació i laxitud en la formació dels futurs ciutadans.

Tinc companys amb qui vaig compartir l’EGB que van haver de repetir curs i, a banda del daltabaix que significava haver de canviar de companys de classe, se’n van sortir prou bé. La ministra també va recordar que el nou sistema permetrà passar de curs a l’ESO sense límit de suspensos, així com obtenir el títol, i va qualificar el nou sistema com “d’avaluació continuada” i basat en la “personalització” dels processos d’aprenentatge. Defensa que la iniciativa “promourà l’esforç basat en la motivació, no pas l’esforç basat en el càstig”. La frase queda bé, però el contingut grinyola una mica.

Em pregunto, en el cas de l’ESO, quin tipus de motivació s’espera de l’alumnat si abans de començar el curs ja sap que, passi el que passi, aprengui o no aprengui, tindrà el títol? Això estimularà de cop les seves ganes de saber o generarà més apatia i indiferència? És un càstig establir sistemes d’avaluació que determinin si s’ha assolit el nivell? Massa incògnites sense resposta i massa confiança cega que la nova normativa ajudarà a millorar els números del fracàs escolar. Coincideixo amb la ministra que, sense motivació, assolir els objectius és molt més difícil, però afegeixo que una bona dosi d’esforç, tenacitat i constància és imprescindible per donar-los el valor que es mereixen.