Keep calm
Els crims de Lluís Companys
El projecte de llei de memòria que està despatxant el govern espanyol ha posat en peu de guerra la dreta estatal, que sempre es pren com una ofensa qualsevol qüestionament de les accions del règim franquista. El que més els ha crispat són les esmenes presentades conjuntament per l’independentisme català, basc i gallec, en les quals es reclama que es modifiqui la llei d’amnistia del 1977 per tal que es puguin jutjar els responsables dels crims del franquisme. Tal afront no pot passar desapercebut per un conservadorisme que es fa dir democràtic però que, d’una manera o altra, se sent hereu d’aquell cop d’estat. Tota una anomalia a l’Europa occidental: qui podria estar en contra de poder jutjar, emparant-se amb el dret internacional, qualsevol crim contra la humanitat? La campanya de torn ja ha començat a les rotatives de Madrid. Ara que Esquerra té un pes especialment important al Congrés, torna un dels clàssics de la propaganda intoxicadora. Enumerava el diari La Razón, en un article que no pretenia ser d’opinió sinó de la secció de cultura, “els crims d’ERC que cal revisar amb la llei de memòria democràtica”. Com que “el PSOE i Podem han cedit davant d’ERC revisar els crims del franquisme”, ara toca treure a passejar la figura del president Companys, a qui atribueixen tots els assassinats produïts a la rereguarda catalana de la Guerra Civil. Tant hi fa que no hi hagi cap prova del vistiplau de la Generalitat ni d’ERC a tots aquests fets i sí que n’hi hagi de tot el contrari, és a dir, dels esforços per salvar vides. També se salten la part del descontrol generat per un alçament feixista i antidemocràtic. Però posem pel cas que fos cert això que inventen: ERC va ser el partit amb més afusellats a Catalunya, amb desenes d’alcaldes tenint la mateixa fi que el president Companys, per no parlar dels centenars d’empresonats i exiliats. Què més volen?