‘Satanás nunca duerme’

El 1995 l’escriptor Gonzalo Torrente Ballester va recordar-nos a tots plegats que el franquisme no se n’havia anat quan va pronunciar la tristament cèlebre sentència en relació amb els papers de Salamanca: “Els tenim aquí per dret de conquesta.” Un altre Torrente, el cinematogràfic, confirma a cada lliurament de la saga que l’humor estripat propi de la grisor sociològica de la dictadura encara té una legió d’entusiastes espectadors. Igual que l’A por ellos, cantussejat per amics i familiars quan acomiadaven els policies que venien a apallissar-nos l’1-O, una frase il·lustradora del pensament totalitari enquistat a les noves generacions espanyoles. Avui, aniversari de la mort –només biològica– de Francisco Franco Bahamonde, veurem misses i esqueles per tot arreu que també constataran fins a quin punt arriba l’enyorança pel sinistre militar de veu aflautada. Empipador però gens sorprenent, d’ençà que ell mateix va anunciar-ho durant el discurs de Nadal retransmès l’any 1969 per TVE: “La culminación de nuestro ordenamiento constitucional lo deja todo atado y bien atado con el nombramiento como sucesor a título de rey del príncipe Juan Carlos.” L’ampli reportatge publicat avui en aquest diari no necessitaria afegir res més. El franquisme persisteix.

No cal que els nostres fills memoritzin el segon cognom del Caudillo, tal com ens feien aprendre a nosaltres a les aules adoctrinadores, ni tampoc que ara ens obsedim a suprimir una simbologia que només té el valor que vulguem donar-li, però una mica de memòria històrica, sobretot de justícia retrospectiva amb les víctimes i amb els seus descendents, sempre és recomanable. No els agrada que en malparlem però, de fet, són ells i les seves conductes repressores els qui no ens el deixen oblidar. Perquè, tal com es titulava aquella pel·lícula premonitòria que la televisió del règim tenia prevista pel dia del decés, i que a darrera hora va haver de substituir per la bèl·lica Objetivo Birmania: Satanás nunca duerme.