Onada sis, dosi tres

Soc dels que volien pensar que la vida es començaria a normalitzar i que deixaríem de viure mediatitzats per la pandèmia. La traça i l’encert mostrats en la campanya de vacunació un cop hem tingut vacunes me n’havia anat convencent a poc a poc. Hem arribat on s’havia d’arribar més a la tardor que a l’estiu, però està molt bé. Molt! Una gran feina, la de la vacunació, tal com s’ha fet. El cas és que fa la pinta a hores d’ara que no n’hi haurà prou. Hem arribat als percentatges de vacunació que es volia, aquells en què ens havíem de trobar amb la immunitat de ramat i la normalització, però serà que no. Veurem com es trampeja el Nadal, però si no és abans de festes o durant les festes, serà després de festes. Onada sis. Dosi tres. Ja hi ha més d’un especialista que diu amb la boca ben oberta que l’eficiència de la vacunació cau a partir dels 180 dies. Serà només la tercera dosi? No anem a un panorama de dues punxades a l’any? A les UCI hi ha vacunats (40%) i no vacunats (60%). Tots els indicadors remunten a l’alça i a Europa alguns països ja confinen els ciutadans a casa. Aquí es comença a parlar de l’onada sis. La brega esta servida. Entrarem en un apartheid Covid? Vacunats per aquí i no vacunats per allà? Amb passaport o voluntàriament? Amb control o sense? “Por lo civil o por lo militar”, com diu el fenomen de president de Cantàbria? Temo que el 2022 encara serà any Covid i serà el tercer.