Un Gaudí real

Tots, els primers els mitjans de comunicació amb la seva fal·lera pels titulars cridaners, acostumem a fer servir la paraula geni amb massa facilitat. Una cosa és tenir talent, fins i tot molt talent, i una altra, una personalitat creativa genial. Gaudí ho era. El MNAC li dedica una exposició magnífica en què tot el que hi llueix, més de 650 peces de naturalesa diversa, és original. A Gaudí, la parafernàlia multimèdia que se li ha aplicat, sobretot en els seus edificis més turístics, li ha fet molt mal. A ell i a nosaltres, que de tan immersos en els espectacles tecnològics de llum i color hem acabat distanciant-nos del personatge real. Jo no sé si fins i tot els forans s’han arribat a pensar que potser és una pura invenció, un holograma sense equivalent en carn i ossos. No m’estranyaria. La mostra del MNAC és un retrobament amb l’autèntic Gaudí, i només per això ja és de visita obligada. Segurament la tesi del seu comissari, Juanjo Lahuerta, grinyola en algun punt, sobretot perquè sembla que segons com per fer-lo humà li calgui rebaixar el seu geni. Tampoc s’acaba d’entendre que per ressaltar el seu caràcter universal hagi obviat tota referència a la seva catalanitat. Sigui com sigui, és una exposició per disfrutar i un estímul per a les noves generacions d’estudiosos per estirar més fils de coneixement, que n’hi ha molts que continuen embullats.