Dia de cagamanilles

Ja en tenim tres. Via lliure als pressupostos a l’Ajuntament de Barcelona, a la Generalitat de Catalunya i al govern de l’Estat. Tres cartes fermes sobre la taula ha exhibit ERC! Uns verdaders cagamanilles, si juguéssim a la botifarra. Havien marxat de cap de setmana amb una sonora plantofada a Colau i al PSC que encara retruny al Saló de Cent; amb l’amenaça de plantar Sánchez per segona vegada; i pendents de quines peces resultava menys groller moure a Catalunya de les diverses que donaven joc. A les vuit del matí del dilluns no hi havia res de res, i a les dues de la tarda del dimarts era tot tancat. Tres! Que gran, ERC! Deixem-nos de baralles de campanar i posem rumb al Maig del 2023, que ens esperen les municipals! “Llegó el comandante y mandó parar”, que cantaven els barbuts de Cuba. Un cop d’efecte, certament. Tenen el mànec de les tres paelles i han volgut girar les tres truites. El personal venia amb massa orgues i encara haurien pres mal amb tantes tecles com es volien tocar. Cada dia, això sí, més semblants al de Madrid, més semblants al gran Pedro Sánchez. Toca centrar-se a aturar la pandèmia i en la recuperació econòmica. A l’hora de tancar aquesta columna el dubte és si el cop d’efecte (la cagada de manilles) es fa sabent el que es cou al TS del 25% de castellà a l’escola o si, per contra, la no acceptació del recurs és una resposta immediata d’agraïment a l’estabilitat de les grans institucions.