Reclamem-lo, el 25%!

Mira quin embolic s’ha organitzat, ara que tenim els tres pressupostos desencallats. Hi vaig rumiar tot el dia, mentre escoltava les reaccions d’un i altra sobre la decisió del TS de no acceptar el recurs de cassació de la conselleria a la sentència del TSJC que obliga al 25% de castellà a l’escola. Com més hi rumies i més esfilagarses els fils, menys hi entens. He posat totes les dades sobre un suro vertical com fan en les sèries de crims, segrestos i desaparicions. Entre declaracions, denúncies, sentències, recursos i fotografies he redecorat vint metres quadrats de paret. Després de contemplar-los una vegada i una altra, moure’ls, reordenar-los i traçar moltes fletxes de seguiment i de relacions transversals, he arribat a la conclusió que més enllà de tot el que proposen fer en aquest cas concret tots els que ahir ja van xerrar, hem d’anar per reclamar aquest 25% de castellà urbi et orbi. Penseu per un moment el que hi guanyaríem en tots els àmbits. En tots. Un 75% de català en les sentències judicials seria una millora de 68 punts. En l’exhibició de cinema en sales comercials serien 72 punts. En el mateix model d’èxit de la immersió lingüística representaria, com ens van reconèixer l’altre dia, ben bé 30 punts de millora. En instal·lacions policials com les de Via Laietana, casernes diverses de la Guàrdia Civil i casernes militars, ves que no hi guanyéssim de cop 75 punts. Feu llista. No s’acaba. Reclamo el 25% de castellà!